Museu Parc de la Prehistòria

Aixecar la terra i descobrir, endinsar-se…
Intervenir amb criteris de presència en alguns punts, i d’absència en altres. Fer de l’adequació del territori per incorporar el programa, l’element bàsic d’ordenació del projecte.En un paisatge definit per la seva continuïtat, on el construït aixopluga vida quotidiana, sembla indicat, que els edificis del Parque de la Prehistoria, tinguin una arquitectura gens domèstica. Que s’intueixi una vida detinguda en el temps, ensenyant físicament enterrat, un programa enterrat en la història. La presència exterior ha de ser clara,misteriosa, reconeixible i alhora provocadora de curiositat. La presència de l’exterior quan es visita l’interior, ha de ser mínima, els espais interiors són espais escènics on s’exposen i expliquen conceptes.

En el terreny, s’han aixecat unes parpelles, fins a col·locar-les horitzontals. A vegades les parpelles contenen terra, i serveixen per organitzar el terreny adaptant la superfície horitzontal com el mirador de l’entrada o l’aparcament. Altres vegades, les parpelles queden buides, deixant uns espais on col·locar el programa, com l’espai de recepció – bar, el museu, o el de la recreació de les coves.

Els edificis queden integrats en el paisatge, deixant el nivell superior com a mirador. Un mur de cortén fa d’element intermig entre la topografia i la terrassa, abrigant sota terra programes evocadors.