Varem intentar corregir els problemes que tinguérem al Parc del Clot. Crec que el més interessant fou la utilització del mur de pedra emergent que amb les seves diferents altures, resol problemes de barreres acústiques, suports estructurals, bancs, límits de paviments, escales o suports de jardineria i il·luminació.
Es va apostar per assegurar la jardineria vertical, més eficaç, més segura i més resistent.
Enfiladisses i penjants, heures, vinyes verges y buguenvíl·lies arrelades en els murs emergents, escalen les visuals i ordenen els subespais del parc.
La il·luminació és la tercera pota d’aquest projecte. Les quatre torres de il·luminació de 16 metres d’alçada, situades en la diagonal de
la plaça, ofereixen una imatge unitària i donen coherència a un programa molt heterogeni.
Els petits cubs de llum situats damunt dels murs per a cobrir les necessitats reals de cada espai, li confereixen a aquesta part de la il·luminació la seva potencialitat per a qualificar cada zona i evitar les habituals isometries de les il·luminacions urbanes.
Data
1993
Client
Diputació de Barcelona
Situació
Viladecans, Barcelona
Autors
Dani Freixes
Vicente Miranda
Estat
Obra finalitzada
Superfície
14.530 m2
Col·laboradors
Eulàlia González / Marta Bosch, arquitectura
Manuel Arguijo, estructures
Txema Orbañanos, fonts i rec
Mihail Moldoveay / Rafael Vargas, fotografia
