Projecte fet tête a tête amb Oscar Tusquets.
Dues coses, crec, a resaltar:
El Palau Robert tenia una sala amb uns plafons amb una presència molt forta i amb certa incomoditat pel pas. Varem convertir, crec, un defecte en una virtut: l’aparició d’un zòcal a 45º permetia evitar aquets suports i col·locar la imprescindible cartela, permetent una còmoda lectura per la mida de la lletra i la seva bona il·luminació. A més deixava la obra lliure, en la seva visió, de qualsevol altre element visual.
La segona cosa a ressaltar fou la utilització de colors diferents i adequats per a cada parament. Aquesta manera de fer manar l’obra i la seva visió, sobre la unitat del espai de la sala, era una proposta pròpia de qui és un magnífic pintor, l’Oscar.
