La primera exposició a l’estranger d’en Miranda, Riera i meva. Es va inaugurar 15 dies després del 23 F. Estàvem rodejats de pressions i pors. Era la primera presentació en públic d’una Catalunya autònoma i a París.
En el seu dia crec que no es va valorar el gran esforç que va representar començar una exposició des de zero (continguts, projecte i muntatge) el dia després de Sant Esteve (26 de desembre) i inaugurar-la a començament de març.
Era una metàfora de la realitat catalana d’aleshores: modernitat, virtualitat, espontaneitat, ingenuitat, precarietat i molta il·lusió.
No deixava de ser rellevant que l’exposició que es deia “La Catalogne ďaujourďhui” presentés al 1981 com a arquitectes de representaven aquest títol a: Domènech i Muntaner, Gaudí, Puig i Cadafalch, Coderch i Bofill. Els tres primers ja havien mort, Coderch estava ja una mica allunyat de la realitat quotidiana i Bofill en aquell moment estava ubicat a França. Després el Col·legi d’Arquitectes ho va arreglar una mica amb un mix en el què estaven presents arquitectes contemporanis.
Era un prototip avançat al seu temps de moltes solucions formals que més tard es van consolidar. Massa risc per a una realitat molt temorosa.
Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.