L’IBA i l’arquitectura del segle XX

Més de quinze mil persones diàries, la major part menudes, havien d’establir un contacte lúdic i participatiu amb la música, al estand del Ajuntament de Barcelona dins del marc del Festival de la Infància i la Joventut.
Encara que el so general, únic en l’espai i variat en el temps, tenia l’origen en la participació del públic, es pressuposava un desconeixement total de les tècniques musicals per part dels visitants.
Instal·lacions com uns cortinatges de cascavells, un passadís de paelles o un frontó de tambors, permetien la participació en l’espectacle de percussió, en aquells moments prèviament convinguts.També estava present la disposició ortodoxa de les principals formacions musicals de la nostra cultura: una orquestra de cambra, una orquestrina de parc, una cobla, una banda de jazz i un grup de rock.
El color vermell dominant evocava cert caràcter de les sales de festa i de concerts.
Unes bandes verticals, també de moqueta vermella, jerarquitzaven espais, convertien la llum càlida i intentaven edulcorar la duríssima acústica del local. Va ajudar molt treballar solament amb llum escènica.