L’estació de Foneria s’ha tractat com un espai unitari, on el vestíbul, els espais de comunicació vertical i les andanes, formen part d’un mateix escenari. Els diferents espais mostren l’estructura que els envolta: les dovelles que formen el túnel, els murs del pou cilíndric, l’encofrat de les lloses i els murs de contenció dels vestíbuls.
La il·luminació s’ha resolt mitjançant uns anells lluminosos de dues mides diferents, de 4 i 2 metres diàmetre, que acompanyen al viatger des del vestíbul fins a les andanes que s’il·luminen mitjançant uns pòrtics de llum. Tots dos ressalten els sostres de formigó, les voltes del túnel i els murs pantalla de l’espai central, remarcant el caràcter de la gran obra d’enginyeria. S’emfatitzen les instal·lacions amb una llum escènica, i es potencia la il·luminació a les zones de pas, ascensors, escales, i accessos, buscant més un ambient escènic, que una il·luminació uniforme per a tot l’espai. L’ús d’una tecnològica avançada, amb incorporació de leds, garanteix un consum mínim, una gran durabilitat, i un bon manteniment.
Els anells de llum, penjats a poca distància del sostre, permeten jerarquitzar l’espai, ocultar les zones d’acabat més irregular, restar protagonisme a les instal·lacions, i banyar de llum els espais.
La forma de les andanes es correspon a la geometria pròpia del túnel, i són diferents entre si. La del nivell superior té la curvatura pròpia de les dovelles cilíndriques del túnel, i l’inferior s’adapta al sostre que separa els dos nivells d’andana. En tots dos se situen com a únic element d’il·luminació, uns pòrtics situats cada 3,5m al llarg de tot l’andana. Són de policarbonat blanc, amb llum de led a l’interior. El seu traçat simètric respecte al pla de les portes automàtiques de tancament cap a les vies, permet que per l’efecte mirall es completi la imatge de l’arc, evocadora del túnel, perduda ara per la necessària separació de les portes de seguretat