Museu de la Titella de Tolosa

Els humans guardem tot allò que no volem oblidar, perquè si ho féssim, perdríem un tros de la nostra memòria, la dels nostres fills i la dels nostres néts.
Sabem que als nens els agrada emocionar. Però també sabem que als nens no els agraden molt els museus. Així les coses, pensem que havíem de fer alguna cosa que no s’assemblés molt a un Museu.
Un lloc que acollís una magnífica col·lecció de titelles i que atragués a tothom interessat en el tema. Un lloc on es cuidessin i guardessin les titelles de tot el Món: la seva casa. Amb el misteri d’unes golfes, les sorpreses d’un bagul, una mica de teatre i la fragància del joc.
On els nens no s’espantin amb la serietat del lloc, i els majors s’atreveixin a treure la seva pròpia infància, un lloc per als nens que volen ser grans i la gent gran que volen ser nens.
Una visita plantejada com un joc, on els secrets dels titelles se’ns van desvetllant i on la curiositat i la complicitat ens acompanyen en tot el recorregut.

Tot això fet, amb parets negres, llums temporitzades, miralls que completen espais, provoquen aparicions i desaparicions i de vegades desvirtuen els límits reals. Cortines vermelles que ens acompanyen en el recorregut i que s’obren màgicament i ens evoquen el Món de l’Espectacle, i del Teatre. Caixes d’embalatge que fan de peanya, de taula, de vitrina, de pantalla o de teatret. Una suma de magatzem, golfes, càmera cuirassada, taller, laboratori i gran arxiu. Tot per generar records, provocar la imaginació, encoratjar el joc i poder engreixar un imaginari per compartir.

Va ser un projecte fet amb molta il·lusió i amb recursos modestos. Em va brindar la possibilitat del meu retrobament amb el Món dels Titelles, i l’oportunitat de poder fer la seva casa.